Ilustraciones de “Fronteres de vidre”

FRONTERES DE VIDRE

Portada Fronteres de Vidre, Francesc Mompò i Àgueda ClimentFronteres de vidre és un recull de vint contes que tenen en comú l’element fantàstic i la sorpresa. L’autor ens demostra la seua capacitat per estiregassar la lògica fins al punt d’enllaçar-la amb l’element irracional, l’absurd o el màgic. L’espill –real o simbòlic– actua en totes les històries com a frontera entre la realitat i la irrealitat, entre la lògica i l’absurd. Així, hi trobarem éssers que habiten a l’altra banda de l’espill, ombres capaces de rebel·lar-se davant d’un món que consideren injust, éssers mitològics vinguts a una nova realitat –o millor, a una nova irrealitat–, coses que no són el que pareixien en un principi…

Autor, Francesc Mompò & Il.lustracions, Àgueda Climent.

                                                               

Per amor a la literatura. Entrevista al periòdic Ciudad, d’Alcoi

Fa uns mesos el periòdic Ciudad, d’Alcoi ens va fer un reportatge-entrevista a la meva germana Mercè i a mi per la nostra primera novel·la Lina Panxolina i el quadern màgic (Ed. Bullent, 2010). Tot seguit l’adjunte:

Lina Panxolina i el quadern màgic, Entrevista Ciudad

 

Lina Panxolina i el quadern màgic, Entrevista Ciudad

ÁGUEDA CLIMENT, AUTORA DE LES IL·LUSTRACIONS DE “FRONTERES DE VIDRE”

ÁGUEDA CLIMENT, AUTORA DE LES IL·LUSTRACIONS DE “FRONTERES DE VIDRE”

 Fronteres de vidre
SEMPRE T’INSPIRES EN L’ATMOSFERA GENERAL DEL CONTE
Quina tècnica ha utilitzat per a fer aquestes il·lustracions?
Primerament es va fer un dibuix previ amb aquarel·la i tinta xinesa; els aspectes de contrast i color es van realitzar digitalment per a una òptima qualitat d’impressió.
Aquest no ha estat un encàrrec editorial. Com naix la idea de col·laborar amb Francesc Mompó per tal d’il·lustrar Fronteres de vidre?
Francesc és el marit de la meua germana Mercè, tots dos són escriptors i estan molt lligats a l’àmbit artístic; la idea va sorgir sense més, ell va començar a escriure els contes i va decidir que jo fóra la il·lustradora dels seus relats; a poc a poc els dos ens vam submergir en aquest projecte tan apassionant; a ell li encanta escriure i a mi dibuixar, ens vam ajuntar dos artistes amb ganes de fer una cosa diferent i especial.
S’inspirava vostè en l’acció del conte, en l’atmosfera creada o potser en una imatge literària o un detall?
Gairebé sempre t’inspires en l’atmosfera general del conte, però algunes vegades en els relats de Francesc hi ha alguna imatge que t’impacta més per la seua expressivitat enigmàtica; aleshores intentes recrear-te en aquest detall per poder il·lustrar aquest moment, aquesta acció… i…SORGEIX!!! ho tens i dius…ÉS AIXÒ!!!
Creu que hi ha una bona entesa estètica entre el que expliquen els relats i les seues il·lustracions?
Per descomptat, d’això es tracta… a mesura que Francesc finalitzava un conte jo ho llegia per poder inspirar-me i realitzar diferents esbossos fins a arribar a la idea perfecta, els dos hem treballat molt units perquè text i imatge siguin una idea homogènia.
Quin és el relat que més li ha agradat?, quin el que li ha resultat més fàcil il·lustrar?, i quin el que li ha donat més faena?
Tots els relats són igual de bons, tots tenen alguna cosa, aquesta espurna que li dóna Francesc perquè siguen tan màgics, en realitat… m’agraden tots!!! crec simplement que cadascun és diferent a un altre…  Pel que fa a les il·lustracions, no hi ha cap que m’haja costat més o menys; totes tenen molt de treball, sempre vols que totes queden bé, perfectes i resulten impactants, tot té un estudi, un pensament, una filosofia… és… el treball de l’artista!!!
***
Águeda Climent i Payà (Alcoi, 1980) estudià Belles Arts a la Facultat de Sant Carles (València). Ha realitzat nombroses exposicions de pintura, dibuix i fotografia pels quals ha obtingut diversos premis en l´àmbit nacional. Ha estat la il·lustradora de la novel·la  Lina Panxolina i el quadern màgic de Mercè Climent.

http://editorialgermania.blogspot.com/2011/06/agueda-climent-autora-de-les.html

La malenconia de Tom Sawyer

ilustración para novela de Mark Twain

“Va entrar en un bosc espès, s’hi va endinsar fins al mig sense seguir cap camí marcat i es va asseure en una clapa molsuda sota un roure immens. No hi bufava ni un bri d’aire; la calor mortal del migdia
fins i tot havia fet callar els cants dels ocells. La natura estava immergida en un èxtasi silenciós, només trencat pel martelleig ocasional i llunyà del pigot, i això encara feia el silenci més penetrant i la sensació de solitud més fonda. L’ànima del noi s’ofegava en una profunda malenconia, els seus sentiments s’adeien perfectament amb els encontorns. Va estar molta estona assegut amb els colzes sobre els genolls, la barbeta entre les mans, capficat. Li semblava que la vida era, al capdavall, una molèstia, i Déu n’hi do el que envejava Jimmy Hodges, mort recentment. Devia ser molt agradable, pensava, jeure, endormiscar-se i somiar per sempre,
per sempre, amb el vent que xiuxiuejava entre els arbres i acaronava l’herba i les flors de la tomba, sense res que li importés ni res
que l’amoïnés, per sempre mai més.”
Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain. Traducció de
M. Antònia Oliver. La Galera

LA TEMPTACIÓ DEL PODER TAMBÉ ENTRE ELS INFANTS, PER MANEL ALONSO I CATALÀ.

Mercè i Àgueda Climent.

Passe a transcriure la crítica que l’escriptor Manel Alonso i Català ha escrit sobre la novel·la Lina Panxolina i el quadern màgic al PICA’M i al seu blog Els papers de can Perla.
L’escriptora alcoiana Mercè Climent ens presenta, en el que és el seu primer llibre, Lina Panxolina i el quadern màgic (Edicions del Bullent, 2010), un relat destinat al públic infantil amb una estructura senzilla però alhora sòlida, on ens mostra com un ésser humà és capaç de passar de víctima a botxí si no sap administrar correctament el poder, qualsevol tipus de poder, en aquest cas màgic.El pes de la narració cau sobre la protagonista, Adelina, una xiqueta de vuit anys amb una personalitat marcada pel seu aspecte físic: el seu cabell roig, les seues pigues i sobretot la seua panxeta, que la fan víctima de les bromes dels companys de classe.
El món que ens presenta Mercè Climent és el més pròxim a un infant: la família, l’escola i els amics, però també el dels llibres de lectura i la fantasia que alimenten en els joves lectors. Els llibres preferits d’Adelina són aquells que parlen de uendos i fades.Del món de la fantasia vindrà una fada que li farà un obsequi amb el qual Adelina podrà crear un món on ella se sentirà més integrada i feliç.
El regal és un quadern màgic on tot allò que dibuixe es farà realitat. Una vegada descobrix el poder del quadern, Lina passarà per un procés que a la fi la transformarà en una persona egoista, gelosa i venjativa fins que un dia s’adonarà que la nova Lina és una persona que no li agrada gens ni mica.
El relat està ple d’imatges divertides i altres carregades de fantasia, la qual cosa de segur que ha facilitat en certa mesura el treball de la il·lustradora Àgueda Climent.

Aquesta ens oferix unes il·lustracions expressives, on els ulls, la mirada dels personatges, ens parlen de les sensacions i els sentiments que els provoca cada escena narrada. En aquest sentit crec que hi ha hagut una bona connexió intel·lectual entre escriptora i il·lustradora que ha donat un magnífic fruit.

La prosa emprada per Mercè Climent és clara, neta d’artefactes i àgil, la qual cosa convertix el relat en un text atractiu i llegidor.

Lina Panxolina i el quadern màgic és un petit drama infantil amb final feliç i amb una certa sentència moral que els adults hauríem de llegir en companyia de la gent menuda i potser també prendre’n nota.

"Cántame oui no sé pin"

ilustración abstracta para poesía

“Cántame oui no sé pin”

Por Àgueda y José (València, Septimebre 2001)


En algún lugar del eco de tu nombre en grito

noche, lluvia, luces, se entremezclan

en un juego de risa y oui no sé pin.

En algún lugar del eco, dos nombres

se van confundiendo letra a letra,

se buscan en la calle

nocturna y mojada en sus acentos,

noctámbula como la lechuza…

rasga, mi noche, entre las uñas del gato…

Luna blanca.

Amarilla estrella. Inseparables.

Dame la barriga del Buda.

Un beso.

¿Nos tiene la lluvia?

Mojados.

¡Ah, tierna la tierra tuya! ¿Dulce también?

Tan dulce, siempre…

Tímidamente tus ojos miro,

de ti pendiente tu carne miro…

Huellas mojadas al caminar

el cuerpo tibio del recuerde hieren.

Un despertar tranquilo.

El día encaja en suspiros.

Miradas.

Las horas abiertas de la tarde.

Cae en abrazos.

Se me van cerrando los ojos en tu mejilla.

Vamos a dormir.

Sí, juntos, vámonos…

El tiempo pasa, sigue el camino de viento

de las aspas del molino…

Piensa en mí…

Piensa en mí…

Previous Older Entries

Seguir

Get every new post delivered to your Inbox.