Ilustraciones de “Fronteres de vidre”
02 jul 2011 Dejar un comentario
in Ilustración de libros Etiquetas: Fronteres de Vidre, ilustraciones
FRONTERES DE VIDRE
29 jun 2011 Dejar un comentario
Fronteres de vidre és un recull de vint contes que tenen en comú l’element fantàstic i la sorpresa. L’autor ens demostra la seua capacitat per estiregassar la lògica fins al punt d’enllaçar-la amb l’element irracional, l’absurd o el màgic. L’espill –real o simbòlic– actua en totes les històries com a frontera entre la realitat i la irrealitat, entre la lògica i l’absurd. Així, hi trobarem éssers que habiten a l’altra banda de l’espill, ombres capaces de rebel·lar-se davant d’un món que consideren injust, éssers mitològics vinguts a una nova realitat –o millor, a una nova irrealitat–, coses que no són el que pareixien en un principi…
Autor, Francesc Mompò & Il.lustracions, Àgueda Climent.
Per amor a la literatura. Entrevista al periòdic Ciudad, d’Alcoi
29 jun 2011 Dejar un comentario
Fa uns mesos el periòdic Ciudad, d’Alcoi ens va fer un reportatge-entrevista a la meva germana Mercè i a mi per la nostra primera novel·la Lina Panxolina i el quadern màgic (Ed. Bullent, 2010). Tot seguit l’adjunte:
ÁGUEDA CLIMENT, AUTORA DE LES IL·LUSTRACIONS DE “FRONTERES DE VIDRE”
27 jun 2011 3 comentarios
in El día en dibujos Etiquetas: Editorial Germania, Fronteres de Vidre, Il.lustracions
ÁGUEDA CLIMENT, AUTORA DE LES IL·LUSTRACIONS DE “FRONTERES DE VIDRE”
http://editorialgermania.blogspot.com/2011/06/agueda-climent-autora-de-les.html
La malenconia de Tom Sawyer
12 dic 2010 Dejar un comentario
in El día en dibujos, Ilustración de libros Etiquetas: técnica mixta
“Va entrar en un bosc espès, s’hi va endinsar fins al mig sense seguir cap camí marcat i es va asseure en una clapa molsuda sota un roure immens. No hi bufava ni un bri d’aire; la calor mortal del migdia
fins i tot havia fet callar els cants dels ocells. La natura estava immergida en un èxtasi silenciós, només trencat pel martelleig ocasional i llunyà del pigot, i això encara feia el silenci més penetrant i la sensació de solitud més fonda. L’ànima del noi s’ofegava en una profunda malenconia, els seus sentiments s’adeien perfectament amb els encontorns. Va estar molta estona assegut amb els colzes sobre els genolls, la barbeta entre les mans, capficat. Li semblava que la vida era, al capdavall, una molèstia, i Déu n’hi do el que envejava Jimmy Hodges, mort recentment. Devia ser molt agradable, pensava, jeure, endormiscar-se i somiar per sempre,
per sempre, amb el vent que xiuxiuejava entre els arbres i acaronava l’herba i les flors de la tomba, sense res que li importés ni res
que l’amoïnés, per sempre mai més.”
Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain. Traducció de
M. Antònia Oliver. La Galera
LA TEMPTACIÓ DEL PODER TAMBÉ ENTRE ELS INFANTS, PER MANEL ALONSO I CATALÀ.
25 oct 2010 Dejar un comentario
in El día en dibujos, Ilustración de libros Etiquetas: Lina Panxolina i el quadern màgic

El relat està ple d’imatges divertides i altres carregades de fantasia, la qual cosa de segur que ha facilitat en certa mesura el treball de la il·lustradora Àgueda Climent.

Aquesta ens oferix unes il·lustracions expressives, on els ulls, la mirada dels personatges, ens parlen de les sensacions i els sentiments que els provoca cada escena narrada. En aquest sentit crec que hi ha hagut una bona connexió intel·lectual entre escriptora i il·lustradora que ha donat un magnífic fruit.
La prosa emprada per Mercè Climent és clara, neta d’artefactes i àgil, la qual cosa convertix el relat en un text atractiu i llegidor.
Lina Panxolina i el quadern màgic és un petit drama infantil amb final feliç i amb una certa sentència moral que els adults hauríem de llegir en companyia de la gent menuda i potser també prendre’n nota.
"Cántame oui no sé pin"
22 oct 2010 Dejar un comentario
in El día en dibujos Etiquetas: técnica mixta
“Cántame oui no sé pin”
Por Àgueda y José (València, Septimebre 2001)
En algún lugar del eco de tu nombre en grito
noche, lluvia, luces, se entremezclan
en un juego de risa y oui no sé pin.
En algún lugar del eco, dos nombres
se van confundiendo letra a letra,
se buscan en la calle
nocturna y mojada en sus acentos,
noctámbula como la lechuza…
rasga, mi noche, entre las uñas del gato…
Luna blanca.
Amarilla estrella. Inseparables.
Dame la barriga del Buda.
Un beso.
¿Nos tiene la lluvia?
Mojados.
¡Ah, tierna la tierra tuya! ¿Dulce también?
Tan dulce, siempre…
Tímidamente tus ojos miro,
de ti pendiente tu carne miro…
Huellas mojadas al caminar
el cuerpo tibio del recuerde hieren.
Un despertar tranquilo.
El día encaja en suspiros.
Miradas.
Las horas abiertas de la tarde.
Cae en abrazos.
Se me van cerrando los ojos en tu mejilla.
Vamos a dormir.
Sí, juntos, vámonos…
El tiempo pasa, sigue el camino de viento
de las aspas del molino…
Piensa en mí…
Piensa en mí…


























Comentarios